Que no ho creieu? I tant que sí!
Ara mateix ens veiem immersos en una de les crisis més divertides que es recorden. Els empresaris del nostre país tenen tants diners que no saben que fer amb ells. I per això la Generalitat està disposada a donar un cop de mà a tots aquells empresaris que no saben que fer amb els seus sobrants.
Quan van entrar al govern van pensar que seria millor apostar pel programari lliure i fer que les eines que es programessin o arreglessin es fessin des de Catalunya. D’aquesta manera els diners dels nostres impostos no marxarien. Però compte, la situació ha canviat! Ara tenim tants diners que ajudarem als nostres companys dels EUA per poder seguir liderant el planeta.
Ara penseu que m’he tornat boig o alguna cosa pitjor. Si ho penseu mireu això: Acord amb Microsoft per promoure continguts digitals a les aules
Com podeu veure el nostre govern altruista creu que és millor ajudar empreses dels EUA i no pas invertir a Catalunya.
Ens tornarem a passar pel folre la promoció de les eines de programari lliure: OpenOffice.org, Moodle, …
Moltes gràcies! Així m’agrada que invertiu els meus impostos.
Microsoft ens solucionarà els mal de caps
Spam sonor
S’ha obert la caixa de pandora de l’spam que taladra els nostres altaveus.
Recordo fa anys, les primeres vegades que navegava per internet que no hi havia gairebé publicitat. Es clar… suposo que al no haver-hi negoci qui posaria anuncis si només navegàvem quatre gats. 
Aquests dies tots hem patit un maleït anunci que amb l’excusa d’intentar endevinar la data de la teva mort (que dius… no gràcies!) feia sonar un riure estrident a un volum exagerat. Resultat: tothom que tenies aprop et mirava.
Suposo que els deu haver molat la gràcia ja que avui m’he trobat el segon anunci d’aquest tipus. Però aquest cop fa el soroll per defecte de rebre un missatge que porta el client privatiu de missatgeria instantània de Microsoft. Resultat: tothom es pensa…
1) que fas servir Windows (quina vergonya)
2) que no estas treballant a la feina
Nota: per acabar-ho d’arrodonir l’anunci no funcionava.
Què ens falta? (Professionals del disseny)
O alguna cosa estarem fent malament.
Ja fa temps que em plantejo què és el que realment li cal a GNU/Linux per enlairar-se com a sistema operatiu. Primer, fem un cop d’ull a les dades:
Windows XP (71,4%)
Windows Vista (15,6%)
MacOS X (5,3%)
GNU/Linux (3,8%)
Windows 2000 (1,7%)
Windows 2003 (1,7%)
Windows 98 (0,1%)
Font de les dades: W3 Schools.
Podem veure clarament com Windows és el principal sistema operatiu d’us a l’escriptori convencional (un altre dia parlarem dels servidors). Aquesta situació es dona des de fa molts anys (massa temps) i fa temps que s’especula que pot canviar en breu. El problema és que mai arriba aquest moment. Podem dir que des de l’entrada de MacOS X, Apple ha fet un salt qualitatiu i ha pogut demostrar que és un sistema que pot competir directament amb Microsoft. De totes formes no ho demostren les xifres.
A nivell professional és difícil de comptabilitzar però a ningú se li escapa que Apple juga un paper molt important.
Una bona porta d’entrada per GNU/Linux a l’escriptori professional de disseny podria ser un possible Adobe CS5 portat a Linux. Si Adobe donés aquest pas potser molts estudis de disseny es plantejarien la despesa de maquinari Apple per PC equipats amb un sistema operatiu que no tingués els problemes, de sobres coneguts, de Windows. A més a més, ara per ara, Adobe pot oferir eines que no tenen equivalent (o que ho fan d’una forma molt minsa). Adobe Premiere per Linux?
És només especulació però el port del player de Flash a 64 bits, l’entorn de desenvolupament Flex/Air, i l’entrada a la Linux Foundation poden ser els primers passos per veure el molt esperat Adobe Master Collection CS5 per GNU/Linux.
Una experiència personal
Amb el temps, quan lluites per un projecte veus que les coses es van tecnificant.
Si, parlo de castells. I si, també se que aquesta paraula és de dubtosa utilitat en aquesta frase. Però que voleu que us digui ha caigut allà i ara no em passa pel cap un sinònim millor.
Quan veiem un tres de vuit allà dalt pensem quantes hores ha costat assajar aquella persona que ara mateix està baixant el pit o que aquell terç de més enllà podria estar obrint més el castell i facilitaria la mida als dosos. Ens perdem en els detalls i no veiem allò que quan vam entrar per primera vegada per la porta del local ens va deixar sense paraules: el castell. Sabeu aquella frase de els arbres no ens deixen veure el bosc, doncs això precisament és al que em refereixo.
Potser porto massa temps buscant arbres, mesurant els arbres i si es pot dir així plantant ordenadament. Fa temps que no passejo pel bosc per contemplar tot allò que hem arribat a crear. I somniar tot el que ens queda.
Recordo les primeres vegades que em passejava pel local com admirava tota aquella història. M’encantava regirar el magatzem buscant records dels anys setanta. Mirant les fotografies de castells que ara han perdut el sentit i recordant castells que no he viscut.
Avui he pogut pensar una estona en tot el que podem fer, tota la gent que en un moment o altre ha vist que la diferència entre carregar o descarregar passava directament per ells i ha donat tot el que podia per fer el que calia. Gràcies a tots, em sento orgullós de la colla que represento al portar la camisa vermella.
El terreny és fèrtil i les arrels ja hi són ara només ens falta creure-hi i fer la feina que toca.
